Apunts música

Ahir a música, 28 de setembre, ens van explicar que l'audició és aquella reproducció de sons, és a dir, escoltar. Així mateix, la Reina Capdevila ens va ensenyar a diferenciar les següents paraules:

-Sentir: acte fisiològic, involuntari.
-Escoltar: parar atenció, acte voluntari.
-Entendre: saber del que es parla.

També, vàrem parlar dels dos tipus d'audició:

-Audició en directe
    ·concert.
    ·lloguer de músics.
    ·tocar tu mateix un instrument, si en saps.
    ·demanar-ho a algú que coneguis.

-Música enregistrada
    ·CD.
    ·DVD.

I per últim, ens van explicar que l'audició els pot oferir als infants experiències variades com conèixer instruments, transmetre emocions, identificar cançons, relaxar-se, educar l'oïda, gaudir, etc. Això es pot aconseguir creant l'ambient d'atenció, per mitjà d'algun moviment o de la mirada o amb l'ajut d'un suport visual.

Apunts de les capacitats perceptives motrius

El divendres dia 17 de setembre, a classe d'educació física, vàrem parlar de les capacitats perceptives motrius.

La capacitat és allò que tothom té, allò innat. En canvi, l'habilitat és el que tens gràcies a la pràctica, es va adquirint. Aquesta habilitat s'aconsegueix amb el treball motriu màxim possible.

La percepció està relacionat amb els sentits, depèn d'ells. Hi ha diferents percepcions:

-Percepció de l'espai (distància)

-Percepció quinestèsica (dóna informació sobre el meu cos i de com està)

-Percepció del temps (ritme, freqüència...)

-Percepció d'equilibri

-Percepció de lateralitat: definició atmosfèrica. Els nens han de tenir les màximes possibilitats motrius, que agafin quan i com vulguin les coses per conèixer la seva lateralitat.

-Percepció del to postural (hipertònic, hipotònic)

-Percepció de la respiració

IMPORTANT: crear que els nens desenvolupin totes aquestes capacitats perquè a aquesta edat (0-6) és quan es desenvolupen més, tenen més predisposició a desenvolupar-se.

Escoltar i sentir

En el text de comunicació oral, escrita i digital, “L’art de saber escoltar”, s'hi destaquen com a idees principals:

-D’una banda la diferenciació entre escoltar i sentir.

-Requisits per saber escoltar.

-Educar per escoltar

Sentir és un acte involuntari i natural sense intencionalitat, en canvi escoltar implica un desig previ de conèixer allò que no sabem o bé ens pot ser beneficiós.

Per altra banda, s'extrau la importància d’una predisposició de voler escoltar i seleccionar la informació més adient, tot i que les nostres intuïcions no sempre són encertades. 

Pel que fa a l’acció educativa sobre l’esolta, s’hauria d’ensenyar a escoltar enlloc de donar-li prioritat a l’art de parlar, ja que d’aquesta manera transmetem als infants valors com la receptivitat i empatia que a la llarga es van perdent.

Com a conclusió final, l’escolta requereix necessàriament la dualitat que suposa el fet d’escoltar i ser escoltat.

La panera dels tresors

A classe de plàstica vàrem veure un vídeo que parlava sobre què era la panera dels tresors i en què consistia. Aquest és un joc adreçat als infants de 6 a 12 mesos. Consisteix en omplir una panera de vímet, amb 60 objectes com a mínim, escollits pel professorat, de fusta, pell, cartró, ceràmica, etc. per a experimentar, estimular i desenvolupar els sentits dels nens. La panera ha d'estar a sobre d'una catifa per a que els infants no es puguin fer mal.

Els nens busquen i seleccionen els objectes que més els interessa, i a partir d'aquí comencen a posar en marxa el seu organisme i els seus sentits amb aquesta activitat.

El primer pas que dóna l’infant és explorar amb les mans, després amb la boca i al final agita tots els objectes, inclús s'imiten i experimenten entre ells. Aquesta imitació i repetició d'actes arriba a ser una font d'aprenentatge per a ells.

Gràcies a aquest conegut joc els nens aconsegueixen conèixer més del món exterior. 

Interactivitat

                           http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19353



Aquest vídeo ens parla dels ordinadors com a màquines per a comunicar-nos.

L'associació d'idees que va proposar Vannevar Bush no va ser possible i, més tard, Ted Nelson va crear xanadú, semblant a la xarxa Internet. Xanadú tampoc va arribar a ser real, però va donar lloc a l'hipertext i l’ hipermèdia (relacionat per enllaços). Després es van fer diferents invents, com el ratolí que permet una comunicació interactiva o com els CD-ROMS, que són els primers programes interactius dels 90. No obstant, amb Internet les comunicacions interactives s'han multiplicat. Aquesta interacció es pot tenir amb altres persones a través de missatges, xats...